La Contra: La pista blava del Masters 1000 de Madrid, un encert o un greu error?

Miquel Muñoz, Corbera

L’edició 2012 del Masters 1000 de Madrid, el Mutua Madrileña Madrid Open, va estar carregada de polèmica. La pista ha canviat, en comptes de ser de terra batuda vermellosa, es terra batuda, però de color blau. 

  Segons els jugadors, aquesta terra fa que la pilota boti menys i que vagi mes ràpida, similar al que passa en pistes de ciment, a més de que la terra es molt més relliscosa i els jugadors rellisquen molt més. Es a dir, que en comptes de ser un torneig de terra batuda, les condicions de la pista el fa pràcticament un torneig de pista dura. Els jugadors, contrariats per aquesta nova superfície, amb tacte de terra però comportament de ciment, s’han queixat molt, perquè ells venien a jugar un torneig de terra batuda, i s’han trobat amb un torneig molt diferent.

El número dos del món, Rafael Nadal, ha criticat durament les noves condicions de la pista, ja que per ell, és el torneig de casa i hi va molt motivat, i opina que ja que hi ha pocs torneigs a l’estat espanyol, els organitzadors haurien d’afavorir més els jugadors de casa posant pistes que ajudessin el seu joc. Aquestes pistes ja estan en els altres dos tornejos espanyols, el Barcelona open Banc Sabadell Conde de Godó i el Masters 500 de València, els dos amb pistes de terra batuda vermella. En canvi, en el torneig més important que es juga a casa, el Masters 1000 de Madrid, han optat per prioritzar la innovació (també relacionada amb la publicitat del seu principal espònsor, el color del qual és el blau) abans que continuar amb la pista tradicional, afavorint així als tenistes de casa.

A més, l’amo del torneig, l’exjugador romanès Ion Tiriac, ha anunciat que les pilotes amb que es jugarà el torneig de l’any vinent seran fosforescents, i a més, de colors cridaners, com verd o taronja. Així, en comptes de retrocedir en el seu pensament innovador per les crítiques rebudes sobre la pista blava que han incorporat aquest any, continua endavant introduint més innovacions i creant més controvèrsia.

Jo crec que la innovació en el món del tenis ha d’estar present, perquè sinó no s’haurien canviat les raquetes de fusta per les d’altres materials més innovadors i que gràcies a aquests nous materials i per tant a aquestes millors raquetes, el tenis antic, més lent i que requeria menys condició física, ha evolucionat a un nou tenis, més espectacular, més ràpid i més cridaner, i per al que es requereix una molt bona condició física. Però aquesta necessitat d’innovació no vol dir que s’introdueixin coses sense haver-les provat abans, sense haver vist si són beneficioses pel joc del jugadors i per l’espectacle del tenis o no. Si un grup ampli de jugadors es queixa de la pista blava del torneig de Madrid, voldrà dir que alguna cosa no funciona, i si això treu espectacle al tenis, s’ha de canviar.

Per tant, crec que la innovació es bona, però sempre i quan la innovació sigui beneficiosa pel tenis, i no només en l’aspecte econòmic, sinó també en e l’espectacle, la integritat física dels jugadors, etc. Així doncs, crec que hi ha d’haver un equilibri entre innovació i tradicionalisme, sense quedar-se estancat en el tenis de sempre, però tampoc evolucionant molt i malament.