Crítica: Futbol Femení.

Aina Camps, La Palma 

 El futbol és un esport que crea una gran polèmica. Són un espectacle el ball dels jugadors amb la pilota i les jugades que poden arribar a inventar per tal de col·locar la pilota entre els tres pals.

             Però, aquest espectacle és sempre protagonitzat per jugadors, no jugadores. No s’omplen els camps d’espectadors quan juguen dones, no hi ha els seus noms escrits en les samarretes oficials ni cromos infantils amb les seves cares. No firmen contractes milionaris ni protagonitzen anuncis publicitaris, cosa que ens fa pensar: Són les dones pitjors en el món esportiu?

Estudis comproven que això no és així, és cert que tenen capacitats físiques diferents a la dels homes però això no significa que no siguin capaces d’oferir un gran espectacle al públic. Aquest fet es deu al pensament de la societat, obsessionat en la diferència social entre gèneres, originada anys enrere.

Actualment, la majoria d’equips femenins estan situats en categories més baixes que els masculins, ja que el conjunt de societat ha establert que no estan al nivell dels homes, però ens hem parat a donar una oportunitat a que ens ofereixin el que saben fer? Hem considerat la possibilitat d’una afició blaugrana animant a jugadores? O d’un club madridista amb les dones futbolistes com a protagonistes? Ens hem preguntat mai perquè el programa “Crackòvia” no imita a cap jugadora? Perquè cap d’elles és famosa a l’altra punta del món? O que no hi hagi entrenadores oficials? Que no siguin tan bones com els homes no és excusa ja que no és cert, simplement ens hem buscat aquesta diferència nosaltres solets.

Solem dir que hem aconseguit una igualtat, però quina igualtat hem aconseguit? Que tothom pensi per igual que les dones són més negades en els esports? Dins el món de l’esport encara ens queda molt per avançar, ja que el camí de la igualtat en tots els aspectes encara no s’ha acabat.